Fer pa és una d'aquelles coses que tothom hauria de provar de fer almenys un cop a la vida. La primera vegada que vaig fer pa, que no va ser fa gaires mesos, vaig sentir-me innundada per una satisfacció que només determinades coses et poden donar a la vida. Fer pa no és, almenys per a mi, preparar una recepta qualsevol. Per a mi, fer pa, significa agafar allò més bàsic que et dóna la Terra i convertir-ho en aliment. No vull posar-me mística, però us asseguro que la sensació de veure com puja el pa, de com es fa la crosta dins el forn i la cara de la persona que el tasta, no té preu. Sentir com cruix quan el talles i fregar-hi un tomàquet, ruixar-lo d'oli d'oliva i posar-li un pessic de sal. Què més podríem demanar? Bé, podríem demanar una mica de pernil del bo, no?
La meva aportació a "La recepta del 15" és un pa de civada, molt senzill i amb un resultat deliciós. La farina de civada és una altra opció per preparar gran quantitat de menjars. Per altra banda, la llet de civada, amb la qual he preparat aquesta recepta, s'ha convertit en un bàsic a la meva dieta, ja que la llet de vaca no m'acaba de fer el pes. Així que us animo a tastar aquest ingredient que segur que us encantarà tenir a la vostra cuina.
Ingredients
200gr de farina de civada
150gr de farina de força
100 gr de farina integral
200ml de llet de civada
100ml de mel
100ml d'aigua tèbia (aproximadament)
8 gr de llevat en pols (també pot ser natural)
1 culleradeta de sal
Com ho fem?
En un bol gran barregem les tres farines i fem un forat al mig. Ara, escalfem la llet de civada fins que estigui tèbia i hi dissolem a dins el llevat i la mel. Ho aboquem al bol, afegim la sal i anem treballant la massa. Anirem afegint aigua a mesura que la massa ens ho demani. No l'aboqueu mai de cop perquè la mida no és exacta. Cada farina és diferent i, per tant, no totes admeten o necessiten la mateixa quantitat d'aigua.
Pastem la massa agafant-la de fora cap endins durant uns 10 minuts i li donem forma amb les mans. La deixem llevar en un lloc sec i càlid tapada amb un tovalló humit amb aigua calenta durant una hora aproximadament o fins que hagi doblat la seva grandària. Mentrestant, escalfem el forn a 200º. Quan hagi llevat la massa, enfornem durant 20 minuts aproximadament. Intenteu no obrir el forn! Mireu el pa des del vidre per no interrompre la seva cocció perquè no quedarà llevat com cal. Per saber si està cuit, piqueu-lo pel cul i, si sentiu un soroll a buit és que està perfecte.
Deixeu-lo refredar sobre un reixat. No intenteu tallar-lo just quan acaba de sortir del forn perquè està molt calent i se us desfarà tot. Quan estigui fred, ja hi podem fregar tomàquet!
Encara no he treballat amb aquesta farina!!! però amb la pinta que fa aquest pa l´hauré de comprar!!petons
ResponEliminaY donde se encuentra la leche de avena?? Como puedes comprobar estoy un poco verde....
ResponEliminaTiene un corte genial.
Gracias por compartirla.
Besos y buena semana
T'ha quedat fantàstic!! Mira que jo mai he sigut de menjar massa pa, però amb el pa fet a casa és una altre cosa jejeje
ResponEliminaPetons
Quina bona pinta, amb una mica de tomàquet i un bon raig d'oli...mmmmmm!!
ResponEliminaM'encanta la civada i a més és saníssima, avegades n'hi poso al pa però en flocs. En farina no ho he provat mai. M'ho apunto!
ResponEliminaIrma
Tinc ganes de provar la farina de civada jo també!!
ResponEliminaEfectivament, el pa té alguna cosa de primigeni, d'essencial. Fer pa, que és un aliment ben senzill (gastronòmicament parlant), sempre té quelcom de ritual, de sacre. Molt curiós. Algun antropòleg a la sala? :-D
ResponEliminaTinc farina de civada que em van regalar, i provaré la teva proposta. Te una pinta genial!!! un bon pa amb tomaquet, ja ho crec.. Petons,
ResponEliminaJo m'hi apunto... amb pernil del bo!!! t'ha quedat amb un aspecte deliciós, fins i tot sol ha d'estar boníssim aquest pa.
ResponEliminaPetons
Marina, aquest mes m'estic posant les botes!! Quina quantitat de receptes que tindré per provar! ;)
ResponEliminaLa meva aportació:
http://www.cuinaperllaminers.com/2011/11/pa-dolives-verdes.html
Petons!
Genial! quin pa mes bo,
ResponEliminaJo també et volía preguntar per la llet de civada.
Un petonet
Marina genial este pan y contundente,la de recetas que ahora tendremos para probar
ResponEliminapeto
Que bé! quin reculls de receptes de pa!
ResponEliminaMolt bé la recepta. I la fotografia.
ResponEliminaPtnts,
Nani
oh! però quina crosta més rebonica!
ResponEliminaJo finalment no he arribat a temps a fer cap pa, però m'apunto aquest amb civada, ja que jo també intento utilitzar farines diferetns, i no consumeixo llet de vaca.
Fins aviat!
Ese pan es normal o es un cuadro? Qué pasada de chulo te ha quedado. De lo bueno que estaba, no te puedo decir, pero seguro que buenísimo.
ResponEliminaMe encanta la receta de este mes!
Besos
P.D.: Begoña, la leche de avena la puedes encontrar en herboristerías, el C.I. y también en Mercadona (aunque ésta no me gusta mucho). Para mí las mejores leches vegetales (de las que he probado por mi intolerancia) de avena: Oatly
Besos a ti también
Quin pa! Avui mirant tan de pa se'm fa la boca aigua
ResponEliminaDoncs sí, la farina i la llet de civada les compro en una botiga ecològica. Hi ha molt bones marques. La farina és més cara que la normal, però sempre podem fer una excepció! La llet, a més, la podeu trobar en bricks petits i grans i també en pols.
ResponEliminaPetonets i gràcies pels comentaris!
Jo porto els tomàquets i l'oli i fem un bon esmorzar? Tenim receptes de pa per tot l'any! jejeje
ResponEliminaPetonets guapa
Sandra
I quina pinta te aquest pa!!!!
ResponEliminaQuines oloretas mes bones i quin goig, veure els pans als blocs.
Aquesta vegada no he participat.
Mai he fet pa i no soc gaire valenta.
De totes maneres, veien totes les receptes, potser m'animi.
Petonets
Uauuu m'encanta el pa de civada, i quin coloret que t'ha qeudat!!! una temptació de bon matí!! petons
ResponEliminaT'ha quedat xulíssim, i això de la llet de civada m'ho apuntaré a la llista d'ingredients pendents. Tinc la mateixa sensació cada vegada que deixo el pa reposar hores al damunt la taula perquè llevi, i quan el poses al forn i deixa aquella oloreta.....són moments que em de disfrutar ;) Petons guapa!
ResponEliminaTens tota la raó! El primer dia que vam fer pa a casa els nens n'hi s'ho creient que d'uns ingredients tant bàsics a casa també en podíem arribar a fer pa. Crec que és de les receptes que més satisfacció dóna la primera vegada que en fas. T'ha quedat genial!
ResponEliminaQuè bonic tha quedat Marina. tinc ganes de provar de fer un pa rústic com el teu, i tallar-lo, sucar-lo i posar-li pernilet del bo ;)!
ResponEliminaJo fa temps bec llet de soja en comptes de la de vaca. Vaig provar la d'arròs i no se si era la marca però la vaig troba massa dolça. La de civada encara no l'he provat. En compraré el proper cop!
Petoents guapa!!
Es el sugundo pan de cebada que veo ..que preciosa forma ..me gusta bsssMARIMI
ResponEliminaEncara no m'he atrevit amb el món del pa, però tal com descrius les emocions de veure com es va coent al forn me'n fa venir ganes. Aquest pa de civada, amb pernil o no, ha d'estar deliciós!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Jo el primer cop que el vaig fer vaig quedar sorpresa pel resultant i per l'aroma que hi havia a casa. Pero encara no acabo d'animar-me amb les mases.
ResponEliminaPetons maca t'ha quedat super be.
M'encanta com t'ha queda't aquest pa, sobretot per aquest aspecte tant rústic.
ResponEliminaNo podia faltar aquest pa tant típic. Té un aspecte fabulós.
ResponEliminaAmb totes les receptes de pa que heu recollit tinc per fer proves un any!!! Ara ja no hi ha excuses!!
ResponEliminapetons gastronòmics
Cuando haces el primer pan es genial, no te crees que haya quedado tan bien verdad? Te ha quedado perfecto! Muacks
ResponElimina