diumenge 14 d’abril de 2013

Pastís de mascarpone, maduixes i festucs

Després de superar el virus estomacal d'un dia havia de fer-me un homenatge. I no he trobat millor manera de fer-ho que preparant un pastisset. En teoria encara no n'hauria de menjar i aquestes coses... Però què voleu que us digui? Com diu la meua àvia "si en tens gola, és que ja estàs bé". I jo, que sempre segueixo els consells de l'àvia, me n'he menjat un bon tall. I he reviscolat!
La recepta és senzillíssima i no necessita cocció. A més, si us agraden més les postres en got, que sempre queden molt elegants, podeu fer-ho. El muntatge és el mateix i queda igual de deliciós!





Ingredients

200 g de galetes integrals de civada
500 g de mascarpone
80 g de mantega
20 g de sucre llustre
300 g de maduixes
50 g de festucs torrats


Com ho fem?
Per fer aquest pastís necessitem un motlle desmuntable de mida mitjana.
Triturem les galetes amb una picadora i hi afegim la mantega fosa. Omplim el fons del motlle amb la barreja pitjant-la fins que quedi ben compacta.
Mesclem el mascarpone i el sucre llustre en un bol i l'aboquem damunt la galeta. Amb l'ajuda d'una espàtula el distribuïm bé perquè no quedin forats ni desnivells. Guardem a la nevera durant una hora.
Quan hagi reposat, desemmotllem amb molt de compte i hi col·loquem per sobre les maduixes tallades per la meitat i els festucs en bocins.
Podem ruixar-lo amb una mica de mel o xarop de maduixa.
Bon profit!





Amb aquesta recepta participo al concurs "Mossegades" d'Anar de tapes.




diumenge 7 d’abril de 2013

Pastís de lemon curd i merenga

Demà començo de nou la rutina. Els nens i nenes de l'escola ja deuen estar amb les piles carregades esperant per donar-me guerra de la bona (cosa que, en el fons, m'encanta!).  S'han passat tan ràpid aquests dies ... Però ha estat fantàstic. He tingut temps de fer tot allò que m'agrada: passejar, fer esport, gaudir dels amics i també descansar un poquet...
 
Aquest darrer cap de setmana, aprofitant que tenia les energies renovades, m'he passat el dia a la cuina. Així que us deixo amb aquest pastís de lemon curd i merenga. Vaig tastar-ne una tartaleta fa més d'un any. Es va convertir en un dels meus dolços preferits i em vaig dir que algun dia el faria jo. No esperava ni de bon tros que tingués aquell sabor, però vaja, missió clomplida. Boníssim!
 
Proveu de fer-lo i ja em direu què us ha semblat el resultat.
 
 
 
 
 
Ingredients
 
 
250 g de farina
175 g de mantega pomada
1 pessic de sal
1 ou
 
Lemon curd (variant de "Mi dulce tencación")
 
6 ous
430 g de sucre
200 g de mantega
300 ml de suc de llimó
60 g de Maizena
 
Merenga
 
4 clares
100 g de sucre
1 pessic de sal
 
 
Com ho fem?
 
Per fer la base, batem l'ou amb el sucre i posteriorment hi afegim la mantega pomada. Seguim batent fins que quedi ben integrat. Hi afegim la farina i amassem fins que quedi una massa compacta. Quan estigui llesta l'embolicam amb paper transparent i la reservem a la nevera durant almenys mitja hora.
 
Escalfem el forn a 180º. Estirem la massa amb un corró fins que quedi ben fina i la col·loqueam dins un motlle prèviament untat amb oli d'oliva. Li fem uns forats amb una forquilla. Cobrim amb paper d'alumini i hi posem pes a sobre (uns cigrons o unes mongetes van bé). Enfornem durant 30-35 minuts. Deixam refredar.
 
Per fer el lemon curd barrejarem, amb l'ajuda d'unes varilles, tots els ingredients menys la Maizena. Ho escalfarem al bany maria, a foc lent remenant amb una cullera constantment perquè no s'enganxi al bol. Quan estigui ben calenta, hi afegirem molt a poc a poc la Maizena i seguirem remenant fins que tingui consistència de crema. Quan refredi espessarà una mica més. Reservem. Si quan farciu el pastís, us sobra crema, podeu fer-ne conserva i aguanta perfectament com si fos una confitura. És ideal per untar amb brioixeria o per fer altres postres.
 
Finalment, batrem les clares amb un pessic de sal i quan comencin a adquirir consistència hi afegim el sucre molt lentament. Han de tenir una textura forta.
 
Per muntar el pastís hem de farcir la base amb la crema de llimó i, a sobre, posar-hi la merenga. Finalment, el podem gratinar una mica perquè es dauri la merenga o bé, fer-ho amb un bufador per donar-li un toc de color. Reservar a la nevera i servir fred.
 
Bon profit!
 
 
 

dissabte 23 de març de 2013

Cruixent de tofu marinat amb salsa de soja

Després de molts de dies sense passar per aquí, torno amb una recepta una mica diferent. Sé que molts de vosaltres quan llegiu la paraula "tofu" us farà una mandra impressionant llegir o provar de fer aquest plat. En part, ho entenc. Però doneu-li una oportunitat perquè us sorprendrà.
 
Hi ha mil maneres diferents de cuinar-lo i sí, és saborós! Si el cuinem de formes variades i el sabem combinar amb els aliments adequats resulta una font de proteïna molt més saludable que la de la carn. Així que us animo a tastar aquest cruixent de tofu marinat. Estic segura que canviarà el vostre parer.
 



Ingredients

250 g de tofu
1/2 ceba
100 g d'arròs inflat (Rice Crispies)
50 g de mescla de llavors
1 grill d'all
1 ou batut
50 ml de salsa de soja
El suc de mitja llimona
2 cullerades del mel
1/2 culleradeta de pebrera vermella
1/2 culleradeta de sal
 
Com ho fem?
 
Marinar el tofu
 
Treiem el tofu de l'envoltori i l'escorrem. Podem fer-ho prement-lo amb les dues mans o posant-hi un pes a sobre i deixant que surti l'aigua. El tallem en llesques i el reservem.
 
Per fer el marinat, tallem la ceba i l'all en bocinets petits i els barregem amb la soja, el suc de mitja llimona, la mel, la pebrera vermella i la sal. Aclarim la mescla amb un raget d'aigua. Hi introduïm el tofu i reservem a la nevera en un túper o en un plat tapat amb paper film durant almenys una hora. Hem de mirar que quedin les llesques de tofu ben cobertes amb el marinat.
 
L'arrebossat
 
En una picadora, triturem l'arròs inflat i hi afegim les llavors. Passem les llesques de tofu (reservem el marinat) per l'ou i per l'arrebosat i l'introduïm en un motlle apte per a forn. Ho enfornem durant 15-20 minuts a 170º.
 
La salsa
 
Passem la salsa del marinat per la picadora i la portem a ebullició a foc molt lent. Reservem.
 
Podem fer-la servir per mullar-hi el tofu arrebossat o bé per a l'arròs de l'acompanyament. Lliga molt bé amb arròs basmati i amb verdures lleugerament saltejades o bullides.


Bon profit!

dimarts 5 de febrer de 2013

Massa de pizza integral

A casa ens agrada molt això de sopar pizzes entre setmana. El problema és que, per falta de temps, acabàvem sucumbint a les masses de pizza "prefabricades" de les grans superfícies. Aquestes innocents bases per fer pizza estan carregades de porqueries diverses: colorants, conservants, transgènics i mil coses més que no vull ni pensar. Per això, a casa, ja fa temps que preparem la nostra massa de pizza casolana. I és que és molt fàcil de fer i conservar. El truc està en fer-ne més quantitat per poder-la congelar i tenir-la preparada per gaudir-ne qualsevol dia. Només l'hem de descongelar, estirar i farcir d'allò que més ens agradi. 

La massa que us presento avui està feta amb blat xeixa, que tornen a cultivar alguns productors d'Eivissa per recuperar les varietats autòctones que s'havien perdut amb l'abandonament de l'agricultura tradicional a l'illa. Nosaltres la comprem a un amic, en Tòfol, que té una finca ecològica: no utilitza cap tipus de pesticida i fa servir les tècniques de sembra i recollida típiques de les Pitiüses. A més, manté a ratlla les males herbes amb un exèrcit de cabres i amb unes gallines que mengen el gra que no s'aprofita. Per cert, els millors ous pagesos que he tastat són els de les gallines d'en Tòfol (mereixen un capítol a part, així que el deixo a "pendents" i aprofito per explicar-vos com funciona això del codi imprès en l'esclova). Que després diguin que l'agricultura ecològica no és productiva...

La farina de blat xeixa és ideal per elaborar pans i masses. Com és integral conté una gran quantitat de fibra, molt beneficiosa per al trànsit intestinal i amb propietats anticancerígenes. Així mateix, els aliments integrals ens produeixen una major sensació de sacietat i ens ajuden a portar una alimentació més equilibrada.

Us deixo amb la recepta i espero veure ben aviat les vostres pizzes casolanes!




Ingredients (tres pizzes mitjanes)

500gr de farina integral de blat xeixa (ecològica)
240ml d'aigua tèbia
25gr de llevat fresc
2 cullerades d'oli d'oliva verge
1 pessic de sal


Com ho fem?

Si teniu robot amassadora, introduiu-hi els ingredients de manera que quedi en formà de volcà: amb l'oli, el llevat i la sal al mig, i incorporeu-hi una petita part d'aigua tèbia. Engegueu la màquina a una velocitat baixa i aneu-hi afegint aigua poc a poc fins que quedi una massa compacta. Treure del bol i amassar durant dos o tres minuts amb les mans, fent una bola.

Si opteu pel mètode tradicional, només heu d'agafar un bol i disposar els ingredients en forma de volcà. Aneu desfent el llevat amb les mans poc a poc i aneu afegint-hi aigua així com ho demani la barreja. Aneu amassant de fora cap endins, agafant la massa per les vores i aixafant-la al centre del bol. Feu una bola.

Deixem reposar la massa enfarinada dins el mateix bol i coberta amb paper transparent durant una hora. Si no l'anem a cuinar en el mateix moment, tallem la porció que desitgem i la guardem en un tupper o amb paper transparent dins el congelador. Només haurem de descongelar-la i estirar-la quan la necessitem.

Per fer la pizza només heu d'enfarinar la superfície de treball i anar-la estirant poc a poc amb les mans i, després, amb un corró perquè ens quedi més fina. Les masses fetes de farina integral són més difícils de manejar i es trenquen amb més facilitat. Només heu de ser delicats i tenir paciència. És interessant utilitzar un motlle de pizza com a base perquè no se'ns trenqui quan la manipulem. També podem fer servir un motlle quadrat o rectangular qualsevol. Un cop tenim la base estirada, només hem de posar-hi per sobre els ingredients que més ens agradin i fer la pizza al nostre gust. Enfornar-la durant uns 25 minuts (compte, cada forn és un món!). La treiem, la deixem refredar un minutet i a gaudir!




De què fem les pizzes a casa?

A casa tenim dos bàndols: el vegetarià i el carnívor. Així que fem una pizza per a cadascun i tots feliços.  Primer de tot, fem la salsa de tomata. Agafem una tomata gran madura de l'hort i la triturem amb la batedora. L'escampem per sobre la base i afegim els ingredients que volem:

Pizza 1: carbassó, albergínia, espàrrecs verds (collits d'aquesta tarda!) i formatge de cabra.



Pizza 2: rodanxes de ceba, bacó i formatge emmental.



Bon profit!