Carxofes arrebossades

No m'he pogut resistir. Això de la cuina m'ha enganxat i no he pogut evitar entrar a la cuina sense prepara alguna cosa. Estava fent un treball de classe amb l'ordinador però no deixava de pensar en què podria fer amb quatre coses que tinc per casa. Entre que dissabte no vaig poder anar a comprar, que ahir era diumenge i que avui és festa, he hagut de fer el mateix que ahir amb el pastís de pastanaga: improvisar! Avui, carxofes arrebossades, una recepta FACILÍSSIMA!

L'altre dia ja en vaig preparar unes, de carxofes arrebossades. Va venir la meva mare a casa i n'hi vaig treure unes quantes en un plat. N'hi devia haver unes 5 aproximadament. I em va dir: -Ui, nena, no me'n treguis d'això, que ara he d'anar a casa a sopar. I li vaig dir: -Bé, són perquè les provis, a veure què et semblen... Ens vam posar a xerrar i a contar-nos històries i, quan se n'anava, vaig anar a recollir el plat de la taula. No en quedava ni una. Sort que no en volia menjar! Doncs aquestes carxofes, van per ella, que sembla que li van agradar... Hehe!

Ingredients

-8 carxofes (naturals o envasades)

-Farina

-1 ou
-Una miqueta de sal
-Un raig de llimona

Com ho fem?

Si les carxofes són naturals, les hi treiem la part més dura i les tallem pel tall. Si són envasades, haurem d'escórrer l'aigua que tenen. Això ho podem fer amb tovallons mateix, en un plat. Li posem a cada carxofa unes gotetes de llimona. Batem l'ou en un recipient petit i anem passant-hi les carxofes. En un altre bol, hi posem la farina. Quan hem passat les carxofes per ou, ho fem per farina. Escalfem una paella amb oli suau i deixem que es ben escalfi. Hi posem les carxofes i les fregim fins que quedin ben daurades.

ODA A LA ALCACHOFA

La alcachofa
de tierno corazón
se vistió de guerrero,
erecta, construyó
una pequeña cúpula,
se mantuvo
impermeable
bajo
sus escamas,
a su lado
los vegetales locos
se encresparon,
se hicieron
zarcillos, espadañas,
bulbos conmovedores,
en el subsuelo
durmió la zanahoria
de bigotes rojos,
la viña
resecó los sarmientos
por donde sube el vino,
la col
se dedicó
a probarse faldas,
el orégano
a perfumar el mundo
y la dulce
alcachofa
allí en el huerto,
vestida de guerrero,
bruñida

como una granada,
orgullosa,
y un día
una con otra
en grandes cestos
de mimbre, camino
por el mercado
a realizar su sueño:
la milicia.
En hileras
nunca fue tan marcial
como en la feria,
los hombres
entre las legumbres
con sus camisas blancas
eran
mariscales
de las alcachofas,
las filas apretadas,
las voces de comando,
y la detonación
de una caja que cae,
pero
entonces
viene
María
con su cesto
escoge
una alcachofa,
no le teme,
la examina, la observa
contra la luz como si fuera un huevo,
la compra,
la confunde
en su bolsa
con un par de zapatos
con un repollo y una
botella
de vinagre
hasta
que entrando a la cocina
la sumerge en la olla.
Así termina
en paz
esta carrera
del vegetal armado
que se llama alcachofa
luego
escama por escama
desvestimos
la delicia
y comemos
la pacífica pasta
de su corazón verde.

Pablo Neruda

Bon profit!