Avui us presento aquest "Apple pie", pastís de poma a l'antiga. De fet, però, no tocava presentar aquesta recepta... Però he hagut de cercar un comodí perquè la meva coca de recapte ha fallat. Bé, la coca no ha fallat, devia estar ben bona. Podeu preguntar-ho als meus pares... Us explico: tenia la meva deliciosa coca de recapte preparada. La vaig deixar a casa dels meus pares perquè volia fer-li les fotos allà, però clar, la llum no era massa bona i els vaig dir que faria les fotografies a l'endemà. Total, que no se'n van recordar i la coca ha desaparegut. Això sí, m'han dit que estava la mar de bona.
Judith, Mònica, Yves... El mes que ve guardaré el plat sota pany i clau! Sniff!
Ingredients
-2 paquets de massa brisa
-5 pomes grans
-50gr de farina
-50gr de sucre
-El suc d'una llimona
-1 ou
-2 cullerades de canyella en pols (podeu posar-la al vostre gust o canviar-la per alguna altra espècia)
Com ho fem?
Escalfem el forn a uns 175-200º. Untem un motlle amb mantega i estirem la massa brisa d'un paquet. Ara, pelem les pomes, les hi traiem el cor i les tallem a daus, de forma irregular. Les aboquem en un bol i hi afegim el sucre, la farina, el suc de llimona i la canyella. Ho barregem bé i ho fiquem dins el motlle. Ho escampem de forma que quedi poma per tot. Ara, agafem l'altre capa de massa brisa i la col·loquem a sobre. Podem trenar-la dels costats, deixar-la sense trenar, tallar la pasta restant i fer un dibuix... Com vulgueu! Batem l'ou i, amb un pinzell, pintem el pastís per sobre. Enfornem fins que quedi ben daurat. Deixeu-lo refredar durant, almenys, una hora.
Bon profit!
Ostres nena... què dius?! jajaja Anda que tons pares no van poder esperar, eh? :P
ResponEliminaNo passa res, aquest pastís té una cara fantàstica, me'n envies un tros per berenar, oi?
Petonets guapa!
Sandra
Marina, la coca seguro que era muy tentadora como para dejarla para el día siguiente, igual que éste pastel de manzana que me recuerda a los de antes.
ResponEliminaAsí que...buenísimo!
Bicos
Jajajaja!!! això et passa per fer-la tant temptadora! Aquest pastís ha de ser boníssim!!! Comodí per publicar, i comodí per portar on calgui!!
ResponEliminaQuina bona pinta el pastís!! i aquest lloc, és preciós!! jo no he estat mai a Eivissa, però m'agrada veure-ho d'una manera diferent a la que "estem acostumats" i és que sap greu que molts pobles o ciutats de costa s'hagin arribat a destruïr tant, perdent tot el seu encant!
ResponEliminaCom he rigut amb lo de la tarta, els pares ja no poden esperar les receptes de les filles, algo semblant m´ha passat. El pastis es genial, em recorda el tipic pastis del dibuixos animats refredan-se a la finestra...ummmmm. Eivissa!!!ummm cada estiu m´escapo amb el meu marit sols 3 dies ja tinc ganes que sigui juliol!!!Petons
ResponEliminajajajjajaja! visca els teus pares!!! i si fem una ecografia de la seva panxulina??? no pateixis guapa, la pots fer quan vulguis i ja l'enlleçarem, ok??? Aquest pastís és fantàstic!!!! petonets
ResponEliminaJa m'agradaria estar en aquest raconet sentada al solet primarec i gaudint d'aquest apple pie...
ResponEliminabon cap de setmana
petonets
Poc s'ho devien pensar els teus pares que tothom parlaria d'ells, ja, ja. Si no en varen quedar ni les engrunes, vol dir que era boníssima!. Les fotos del teu poble que ens ensenyes transmeten tranquil·litat i relax, gaudeix-lo!
ResponEliminaJa saben els teus pares que els has deixat retratats? jajajaja Quin riure!
ResponEliminaM'han agradat molt les fotos del teu poble. Mai a la vida ho hauria relacionat amb Eivissa.
Petons.
Quina bona pinta té el pastís de poma, provaré de fer-lo. Les fotos d'evissa són precioses!
ResponEliminaL'apple pie té una pinta increïble. Hi ha tantes versions... i totes m'agraden moltíssim.
ResponEliminaEivissa és un lloc que tinc pendent d'anar-hi i crec que és el primer viatge que farem amb la petita, perquè podrem venir amb el nostre cotxe. Les fotos són precioses.
Una abraçada!
Hola!
ResponEliminaUnes fotos molt maquest... ja m'agradaria fer una bona passejada..
Bravo pels teus pares!!! M'he rigut molt imagiant la situació..
Un pastís molt temptador... Petons
Me gustan mucho este tipo de tarta porque admiten cualquier tipo de ingredientes. Nunca he estado en Ibiza pero es un lugar que me gustaria visitar.
ResponEliminaBessos
Quines fotografies més maques! Son precioses, i tens raó, no s'ajusten gens a la imatge que es té d'Eivissa en general.
ResponEliminaVeig que faig mal fet de descartar-la sempre com a destí turístic, jaja, però és que té fama de només ser platja i festa, i cap de les dues coses m'atrau gaire xD.
El pastís té una pinta boníssima, a mi també m'agraden molt els de poma, passen molt bé i són més lleugers de lo habitual.
Per cert, quina mala passada lo de la coca de recapte... mira que arrasar-la i no deixar-ne ni un trosset per a la foto, jaja, molt malament xD.
Petonets!!
Qué maravilla de tarta. Me gusta mucho meter fruta en los postres y tu apple pie mmmmmmmmmmmmm es uno de mis prefes.
ResponEliminaFotos impresionantes para una receta 10.
Besos.
Como me suena eso que acabas de contar jaja
ResponEliminaYa me ha pasado alguna vez que la luz no sirve y al final se comen el postre, normal seguro que era una coca de 10!
Muy contenta me quedo con este pie, me encantan las manzanas!
La pròxima vegada que deixis alguna cosa a casa dels teus pares pensa amb el rètol de "prohibit tocar! ;))
ResponEliminaAquest pastís m'encanta!!
Tens raó amb el que dius d'Eivissa. La gent sempre identifica Eivissa amb la festa i amb la platja i no saben el que s'estan perdent!!
Un petó!!
Mare meva! Quin pastís més deliciós, tenc idees de fer-ne!
ResponEliminaLa veritat és que he hagut de mirar-me ses fotos dos voltes, abans de pensar que era Eivissa. Jo som d'Eivissa i no conec molt aquests llocs. Pot ser Jesús o Puig d'en Valls?
I és que no es pot cuinar tan bé!!! segur que la coca de recapte era boníssima.
ResponEliminaAquest pastís de poma t'ha quedat genial.
El lloc on vius és preciós, jo tampoc m'imaginaria que és a Eivissa.
Quina pinta mes bona aquest Apple pie, amb el teu permis el copio.
ResponEliminaQuina passada de fotos, quina tranquilitat, no es l'Eivissa que conec. Un lloc mol maco.
Una abraçada-
Hola y gracias por tu visita! Que risa con eso de la desaparicion de la coca!! Pero esto te quedó genial, de echo lo tengo pendiente!! Y las fotos del pueblecito geniales!! Besos
ResponEliminaQuin pastís!!M'apunto la recepta!!!
ResponEliminaAh! I les fotografies precioses!!! Vius en un lloc privilegiat! Felicitats!
Emma
Como ya sabes que a mi este tipo de tartas me encantan que te voy a decir,pues que te ha quedado estupenda con un colorcito que apetece solo con ver las fotos.
ResponEliminaAh y hablando de fotos me han encantado las de tu pueblo.Besos Esther
Qué risa con la coca...es lo que tiene cocinar tan rico! Esta tarta de manzana está espectacular...aunque tu pueblo no se queda atras, me encantan ambos!
ResponEliminaBesitos
Ostres, algun dia provarem de fer el pastís però hem quedar plantats amb la bellesa del teu poble, ens ha encantat, d'on ets? (o sigui, de quin poble d'Eivissa ets?)
ResponEliminaSigui on sigui, no us ho deixéssiu pas perdre!!!