La figuera és un arbre molt característic del paisatge eivissenc. No se sap quan varen ser introduïdes a l'illa, però es coneix, a través de textos molt antics, que el seu cultiu data, aproximadament, d'abans del segle I dC.
Les postres que us presento avui, són típiques de la zona de les Pitiüses.
Les figuesflors, que són les primeres que es poden menjar, es cullen per Sant Joan i provenen d'un tipus de figuera que es diu Albocor. Amb aquestes, s'hi fan les xereques, que s'assequen al sol partides per enmig i s'asasonen amb batafaluga i frígola.
Les figues seques (les de les fotografies), més tardanes, es cullen a l'agost i al setembre. Provenen de figueres com l'Oriola i la Julia. Es fan amb un procediment diferent al de les xereques. S'assequen al sol senceres, després es fornegen, s'escalden i s'eixuguen de nou al sol. Es col·loquen ben pitjades dins una caixa de fusta i s'assaonen amb frígola i fulles de garrover.
Les figues seques s'acompanyen amb formatge (amb un contrast de sabors sorprenent) i ametlles torrades. Antigament, els pastors i pagesos de l'illa, en portaven dins les butxaques per fer més curt el temps entre menjades.
Espero que us agradi aquesta recepta de la cuina tradicional de l'illa d'Eivissa
que bones les figues!!!! ;)
ResponEliminaM'encanten les figues, més fresques que seques però aquestes tenen una pinta fantàstica... i més si és recepta de ses illes ;) Que per cert... el que donaria ara jo per estar a Eivissa tranquil·leta i no tancada a casa escrivint la maleïda memòria... jijiji
ResponEliminaPetons maca!
Sandra
Mmmm...quina bona pinta que fan!! I les fotografies espectaculars!!!!!!! Un petó molt fort, Paula
ResponEliminaEncara tinc figues seques de la darrera vegada que vaig anar a Formentera!!
ResponEliminaCaram, si que he aprés coses avui! Em pensava que totes les figueres eren iguals...
ResponEliminaVisca les tradicions!;)
Les figues seques, a casa sempre les hem menjades, amb una ametlla dintre, ara se el perquè.
ResponEliminaPetons