El pastís de pastanaga va ser una de les primeres receptes que vaig publicar al bloc. N'he fet moltes vegades, però sempre he anat provant-ne de noves per trobar aquella que dius "és la perfecta". No és fàcil. Un sempre va tastant-ne de millors, però mentrestant, diria que em quedo amb aquesta. L'he trobat aquí i, la veritat, és que m'ha encantat.
El pastís de pastanaga són unes postres que m'han agradat sempre moltíssim. Ideal per esmorzar amb un cafè o una tassa xocolata desfeta. Fa unes nits que vaig anar a sopar amb unes amigues i una d'elles en va demanar per postres. Quan el vaig veure em varen quedar uns ulls com a plats. Estava boníssim! No vaig poder aguantar-me i al dia següent ja estava provant aquesta nova recepta que us animo a preparar a casa. El pastís queda molt esponjós i gustós, així que anem per feina!
Ingredients
300g de pastanaga ratllada
200g de sucre
200g de farina
200g de farina
1/2 sobre de llevat de rebosteria
3 ous
100ml d'oli d'oliva suau
Un pessic de sal
Una mica de canyella en pols
Per a la cobertura
300g de formatge mascarpone
40g de mantega a temperatura ambient
50g de sucre llustre
Com ho fem?
En un bol, amb l'ajuda de l'amassadora o d'una batedora, mesclem l'oli i el sucre i anem batent. Hi afegim els ous, un per un, i seguim batent a velocitat lenta. Aquest procés durarà uns 4 minutets aproximadament perquè l'oli quedi ben emulsionat.
Passem la farina i el llevat per un sedàs i ho afegim a la barreja. Introduïm la resta d'ingredients i els incorporem bé a la massa.
Cobrim un motlle rodó amb paper de forn i hi aboquem la massa. Sacsegem el motlle perquè quedi ben repartida.
Enfornem uns 430-35 minuts a 170ºC aproximadament. Com ja sabeu, cada forn és un món, així que us recomano coure'l a foc lent perquè no se us cremi massa de baix i fer la prova de l'escuradents.
Un cop l'hàgim tret del forn, el deixem refredar i el desemmotllem.
En un bol, barregem la mantega a temperatura ambient, el mascarpone i el sucre. Podem ajudar-nos de l'amassadora o la batedora. Quan estiguin els ingredients ben mesclats, aboquem la barreja per sobre el pastís i la deixem ben escampada amb l'ajuda d'una espàtula.
Bon profit!
Sembla molt bo, Marina. A mi em recorda el pastís anglès. El de pastanaga el vaig tastar per primer cop a Londres.- Petons
ResponEliminaQue bo el pastis de pastanaga amb el mascarpone.
ResponEliminaPetons
El pastís de pastanaga també és un dels meus preferits i em passa com a tu que vaig provant i provant versions.
ResponEliminaEl teu te molt bona pinta, s'aprecia una textura d'aquelles tan flonges i suaus que son irresistibles, me l'apunto per la pròxima vegada que tingui mono de pastís de pastanaga :P.
Petonets!!
Tinc moltíssimes ganes de publicarlo al blog...m'agrada molt!!! i amb el formatge queda de vici!!
ResponEliminaMolts petonets :)
Doncs vols creure que a casa no l'hem preparat mai!!! I mira que el tenim a pendents des de ja no sé quan. Guardada queda la teva versió si dius que ja n'has tastat diverses.
ResponEliminaPetonets bonica
Té molt bona pinta! A casa és d'aquests pastissos que fem i tornem a fer sempre amb una recepta perfecta buscant LA recepta :o)
ResponEliminaApuntada la tinc per la propera vegada!
Besos,
Palmira
a mi si que m'han quedat uns ulls com taronjes!!! fantastica recepta que m'apunto i fare aviat! petons
ResponEliminaTé una pinta increible! M'en emporto un trosset!! jijijj
ResponEliminaDeliciós!!! Gracies, guapa, en prenc nota perquè jo només n'he fet una vegada i m'agradaria repetir.
ResponEliminaPetons i que passis un bon dia!
el pastís de pastanaga per mi és un dels meus preferits, l'altre dia la meva mare en va fer un, que li va quedar per treure's el barret, val a dir que el seu forn és una joia, jo quan a casa provo la mateixa recepta mai em queda igual! potser haurem de començar a fer la llista als reis: un forn nou! ;)
ResponEliminapetonets
Un dels pastissos que més em van sorprendre quan el vaig tastar. El gust de la pastanaga hi és, però no hi és...És una combinació explosiva amb el frosting de formatge.
ResponEliminaA mi m'agrada afegir-hi nous i panses. Petonets. MAR, de EQNME
M'encanta! Jo en faig un que l'hi poso nous i ametlles i la textura sembla diferent al teu, però el teu sembla molt flonjo i també molt bo!
ResponEliminaMarta
Bona tarda!
ResponEliminaHem fet aquest pastís com a mona de pasqua, i ha estat un exit!
Segur que seguirem experimentant en base a aquesta recepta, moltissimes gràcies!! :D
He seguit la recepta al peu de la lletra, tot i que enlloc de la farina i el sucre normals els he posat integrals, i la cobertura de mascarpone l'he fet sense mantega, i ha quedat espectacular! No ha durat ni mig dia! La setmana que be repeteixo!
ResponEliminaHola Marina, aquest pastís m'encanta i l'altre dia vaig provar de fer-lo seguint les teves instruccions. Sempre he tingut problemes amb el forn (té uns 3 anys i és elèctric) però a l'hora de fer pastissos mai aconsegueixo encertar-ho. El resultat va ser molt estona de forn perquè quedava cru i finalment la base de sota es va cremar una mica i de dins va quedar fet però no pas cuit del tot.
ResponEliminaAlguna suggerència?
Petites passes, com ho cous? Vull dir, que poses dalt i baix? Perquè si és així, prova de posar que el forn escalfi només per sota i amb la safata a mitja alçada. Sempre entre 170-200 graus
ResponEliminaeo gràcies per compartir!
ResponEliminaHe fet servir la recepta com a mona de pasqua pel fillol de casi be dos anys!!! el que m'ha passat és que s'ha pujat de tot arreu pero del centre molt més...té la forma de mig ou, jajajaja!!! saps el motiu?
ResponElimina