Pastís d'arboces (cireres d'arboç)

Aquest pont ha estat meravellós. Ha vingut en Miquel de visita i hem tingut temps de cuinar i tot. Volíem fer una cosa que, finalment, no va sortir. Però, almenys, vam fer una dotzena de magdalenes de xocolata per esmorzar que van quedar prou bones. Hem pogut gaudir de la fira de Nadal, de llargues passejades i del bon temps que ha fet a Eivissa. 

La setmana que ve és el meu aniversari, però com en Miquel no hi serà, m'ha avançat el seu regal. Quan vaig obrir el paquet, se'm saltaven les llàgrimes (és que sóc una persona molt sensible!). Em va regalar el Clandestine Cake Club. Recetas del club de pasteles clandestino. No podria haver-me fet un regal millor. Fa uns dies vaig penjar una foto del llibre a Facebook on deia que enguany m'havia portat molt bé i que estava segura que els Reis ho sabien. Els Reis, no sé si ho saben, però es veu que en Miquel ha considerat que m'he portat suficientment bé com per mereixe'm aquest llibre pel meu aniversari. Així que, des d'aquí, te torno a donar les gràcies per aquest preciós regal. Penso treure molt profit de les 120 receptes que surten al llibre. 

Avui, us presento la primera que he fet: un pastís d'arboces (cireres d'arboç) inspirat en un dels del llibre. Només he canviat la melmelada de grosella per melmelada d'arboces perquè na Neus, una amiga, me'n va regalar una bossada aquesta setmana. Té un arbocer a casa seva i diu que aquest any està carregat. Com sabia que jo no les havia tastat mai i que m'agradava això de cuinar, va quedar amb mi una tarda i me les va donar. Espero que us agradi. I a tu, Miquel, ja te'n faré un altre perquè el tastis ;)

Ingredients

250 g de mantega a temperatura ambient

250 g de farina amb llevat incorporat

250g de sucre 

4 ous grans

50g d'ametlla picada

La ratlladura d'una llimona

Xarrup de llimona

El suc d'una llimona

2 cullerades grans de sucre llustre

Melmelada d'arboces

250g d'arboces

150g de sucre

Com ho fem?

1. Escalfem el forn a 170ºC. Batem la mantega i el sucre amb una cullera de fusta o amb una amassadora elèctrica. S'ha de formar una massa esponjosa. Hi afegim els ous, un per un i, finalment, hi afegim la farina. Batem a velocitat lenta perquè s'integrin tots els ingredients. A continuació, amb una cullera, hi barregem la pell de llimona i les ametlles picades. Dividim la mescla en tres parts i enfornem els bescuits per separat. També ho podem fer tot en un motlle gran i després tallem el pastís en tres parts iguals. Per fer això, el pastís ha d'estar ben fred. Podeu guardar-lo a la nevera o al congelador i fer-ho el dia següent, així no es desfarà la molla.

2. Per fer la melmelada posem a coure a foc lent les arboces i el sucre fins que quedi una pasta ben consistent. Veureu que poc a poc fa agafant textura. Deixem refredar i reservem.

3. Per fer el xarrup, posem a bullir a foc lent el suc de llimona amb el sucre fins que assoleixi una textura cremosa. Deixem refredar i reservem.

4. Muntem el pastís. Untem per sota dues capes del pastís amb el xarrup de llimona (no s'ha de banyar) i, per sobre, la melmelada ben escampada que es pugui veure pels costats quan estigui finalitzat. La darrera capa no portarà melmelada ni xarrup però sí unes arboces i sucre llustre per decorar.

5. Es pot servir amb una mica de nata fresca muntada o una bola de gelat de vainilla.

Bon profit!

Corona de Nadal

Ara que s'acosta Nadal és moment de començar a pensar en menús, convits i decoracions. Per això, avui volia compartir amb vosaltres una idea molt senzilla per decorar d'una manera ECO (econòmica i ecològica) la porta de ca vostra o algun racó interior de la casa. Us explicaré com fer una corona amb restes de poda, en aquest cas, de mata. És un element decoratiu molt fàcil de fer i que donarà un toc rústic i elegant a les vostres cases. Aquest pont podeu aprofitar per fer-lo. Espero que us agradi!

Els materials que emprarem són els següents:

-Restes de poda (mata, pi, parra...)
-Cordill
-Tisores

Instruccions

Simplement, es tracta d'anar agafant branca per branca i anar-les lligant amb un nus doble. Hem de juntar la cua de la branca amb la punta d'una altra, i repetir el procés fins formar un cercle. Repetirem el procés de manera que no quedin espaits buits, que quedi una mata ben tupida. Assegureu-vos de lligar ben fort els caps de la branca perquè no es desmuntin. No em direu que no és facilíssim?!

Per penjar-la, podeu afegir-hi una cinta de color que us agradi. Si voleu, també podeu decorar-la amb motius nadalencs, com ara estrelles, boletes, cintes de colors, ninots, etc.

Pastís de móres amb cobertura de ganaché de xocolata negra

 

Tal i com us vaig contar al post dels cupcakes, els dies de fred i pluja m'agrada cuinar. Però no cuinar qualsevol cosa, sinó fer dolços. Adoro tancar-me a la cuina, amb l'escalfor del forn i passar-me la tarda preparant coses. He aprofitat per fer magdalenes per esmorzar durant la setmana i també per fer aquest pastís de móres amb cobertura de ganaché de xocolata negra. És el meu primer "layer", així que no us fixeu massa en les imperfeccions, que n'estic molt orgullosa ;)

 

 

 

 

Els pastissos de diversos pisos no són complicats de fer. El problema principal, des del meu punt de vista, és que cal dedicar-hi temps. Entre el repòs del ganaché, fornejar els bescuits, deixar-ho refredar tot, tallar, muntar, preparar el buttercrem... Cal molta paciència! Però trobo que tothom ho pot fer. Si ho he fet jo, qualsevol pot!

Espero que us agradi aquest pastisset i us deixo amb la recepta. Que tingueu una bona i molt dolça entrada de setmana!

 

 

 

 

Ingredients

 

3 bescuits de 12cm

400g de farina

300g de sucre

300g de mantega pomada

6 ous

1 sobre de llevat

4 cullerades de pasta de móres

 

Ganaché

500g de xocolata negra fondant

500ml de nata per muntar

 

Decoracions

 

150g de mantega pomada

150g de sucre llustre

5 cullerades de pasta de móres

 

 

 

 

 

Com ho fem?

 

1. Preparem el ganaché perquè l'hem de guardar a la nevera durant un dia. Posem la nata a coure a foc lent i, just abans que comenci a bullir, hi aboquem la xocolata tallada en trossets petits. Amb l'ajuda d'unes varilles, la remenem perquè quedi fusa. La guardem a la nevera dins un bol tapada amb paper film.

 

2. Encenem el forn a uns 180ºC i preparem els bescuits. Amb l'ajuda de l'amassadora, batem la mantega pomada. Quan tingui una textura cremosa, hi afegim el sucre i batem un minut. Mentre segueix batent a velocitat mitjana, hi afegim els ous un per un. Deixem batre uns minuts més i hi afegim la farina i el sobre de llevat. A velocitat lenta, deixem que es mescli tot.

Dividim la massa en tres parts. La col·loquem en tres llaunes de 12cm de diàmetre o, bé, els fornegem un per un.  Quan estiguin cuits, els deixem refredar.

Els hem de tallar la part de dalt, que sol quedar una mic "abombada" i també la part de sota. Ho podem fer amb un ganivet llarg de tallar pa amb molt de compte de no fer talls irregulars. Quan tenim els tres bescuits tallats, és hora de muntar-los.

 

3. Treiem el ganaché de la nevera i el muntem una mica amb les varilles. Col·loquem la base del pastís sobre una superfície plana per poder-hi treballar. Si teniu una base giratòria, millor perquè així podreu anar donant-li voltes al pastís. Col·loquem la primera capa i, a sobre, hi escampem una part de ganaché. Amb l'ajuda d'una espàtula, el repartim bé. Col·loquem el segon bescuit a sobre, l'apretem bé contra el de baix i hi afegim el ganaché ben repartit. Repetim el procés. Ara, amb un ganivet, retallem la part externa dels besctuis, amb compte que quedin ben rodonet. Cobrim la part externa amb ganaché i, seguidament, la de dalt. Amb l'espàtula li anem donant forma perquè quedi una superfície el més llisa possible. Reservem

 

4. Preparem el buttercream de decoració. Amb l'amassadora, batem la mantega fins que quedi cremosa i, a continuació, hi afegim el sucre llustre i la pasta de móres. Batem durant uns 3 o 4 minuts a velocitat alta fins que quedi una pasta molt suau. Posem la barreja dins la màniga pastissera. Jo he utilitzat la boqueta Wilton D2 per fer les decoracions. Simplement, anem fent "muntanyetes" de buttercream a les zones que vulguem decorar.

 

5. Ja el podem servir! Aquest pastís es conserva fora de la nevera durant uns tres dies aproximadament. La nata i la mantega no tornen dolentes però, evidentment, perden qualitat. El vostre sentit del gust us dirà en quin estat es troba. Però us diré una cosa, no durarà tres dies!!

Crema de carbassó i pastanaga

Els dies de fred, per sopar, sempre em venen de gust les coses calentetes. Acostumo a sopar cremes de verdura o sopes com a primer plat. Les possibilitats són infinites i, a més, són força econòmiques. Quan faig cremes de verdura, en preparo sempre una mica més del compte i així en congelo algun tupper. Es poden descongelar de manera natural unes hores abans, al bany maria o al microones. Sempre sobra una mica de brou de les verdures bullides, així que també el podeu congelar o aprofitar per fer alguna sopeta. A casa l'aprofitem per bullir-hi llegums i, la veritat, els dóna molt bon gust. 

Bé, després de donar-vos una mica la pallissa amb aquests consells, us deixo amb la recepta.

Espero que us agradi!

Ingredients (4 racions)

1 carbassó gran

8 pastanagues mitjanes

1 formatget (opcional)

1/ceba

Formatge ratllat per decorar

Un pessic de sal

Com ho fem?

Tallem les verdures en bocins. Primer posem a bullir (dins aigua amb una mica de sal) la pastanaga i, al cap d'una estona, el carbassó i la ceba. Amb una forquilla punxem les verdures per veure si estan cuites.

Reservem una mica de brou del bullit i triturem les verdures amb l'altra part del brou i un formatget amb una batedora o un processador d'aliments.

Servim amb una mica de formatge ratllat per sobre.

Bon profit!

Cupcakes de vainilla amb cobertura de gerds

Jo no sé si és aquest temps que m'afecta el cervell o què passa, però avui a la tarda he decidit que havia de fer cupcakes. Agafo cotxe, vaig a comprar mantega, a recollir els motlles de casa dels meus pares, uns ous a casa de l'àvia... No podia esperar fins demà. No. Els havia de fer avui. Pur caprici. De fet, li ho he comentat a la Nee de Le petit chat rose: jo no acostumo a fer cupcakes i molt menys coses de color rosa, però es veu que de tant en tant el cos demana fer postres capritxoses, colorides i greixoses...

Hi ha diverses excuses per posar-se a fer cupcakes una tarda qualsevol: tinc un antull, a l'hivern el cos demana més greixos, en realitat els he fet per a vosaltres, havia de practicar amb les Wilton que m'he comprat avui...  Bah! Sigui com sigui, un (o dos) cupcakes de tant en tant no fan mal. Val la pena tancar els ulls i gaudir-los, que la vida està feta d'aquests petits plaers.

Espero que us agradin i que us animeu a fer-los a casa: són senzillíssims! M'he inspirat en la recepta que em van ensenyar a fer a un curs de cupcakes a Sugar Chic Ibiza. 

Ingredients (12 cupcakes)

150g de farina passada per un sedàs

150g de sucre blanc

150g de mantega a temperatura ambient

2 cullerades d'extracte de vainilla

1 1/2 cullerada de llevat en pols

3 cullerades de llet

3 ous

Buttercream

250g de mantega a temperatura ambient

250g de sucre llustre passat per un sedàs

6 cullerades de pasta concentrada de gerds (he utilitzat Home Chef, que és la que més m'agrada)

Com ho fem?

En primer lloc, prepararem les madalenes. En un bol, batem la mantega fins que estigui cremosa. A continuació, hi afegim el sucre i batem un minutet més. Hi anem afegint els ous, d'un en un i hi afegim també la vainilla. Hi incorporem la farina i el llevat passats per un sedàs i, finalment, la llet. Batem durant 4 minuts a velocitat baixa.

Col·loquem les càpsules per a madalenes dins els motlles i els omplim amb l'ajuda d'una màniga pastissera uns 3/4. No s'han d'omplir fins a dalt perquè sinó sortiran del motlle durant la cocció. Els fornejam a uns 180ºC entre 18 i 20 minuts. No tots els forns funcionen igual. Comproveu que les madalenes estan cuites introduint un escuradents. Ha de sortir net. 

Traiem les madalenes del forn, les deixem refredar uns 5 minutets dins els motlles i, després, deixem que s'acabin de refredar a temperatura ambient sobre una reixa.

Mentrestant, prepararem la cobertura, frosting o buttercream (perquè en aquest cas, esta fet amb mantega). Batem tots els ingredients a velocitat baixa i quan estiguin barrejats, a velocitat alta durant uns 4 minuts perquè  quedi ben sedosa. Si utilitzeu aquesta pasta, no us caldrà colorant perquè queda un color prou viu. Si voleu una tonatlitat més vermellosa, hi haureu d'afegir colorant alimentari vermell.

Omplim la màniga pastissera amb la cobertura i anem decorant els cupcakes un per un. S'ha de tenir paciència i anar practicant. A mi encara em costa una mica. Per fer aquests he utilitzat una boca Wilton D2. De les que he provat, aquesta és la que més m'agrada. 

Per acabar, he decorat amb una papallona de sucre el cupcake per ocultar el lloc on he acabat la decoració amb la cobertura.

Bon profit!

Pannacotta amb gerds

Gairebé sempre vaig al mateix supermercat. Les darreres setmanes que hi he anat tenien a les prestatgeries de fruita diferents frutis vermells: preciosos, de colors molt vius i molt ben conservats. Aquesta vegada, no m'hi he pogut resistir i me'ls he emportat cap a casa, pensant què hi podria fer. Amb els fruits vermells hi lliguen molt bé tot tipus de postres amb làctics així que, avui, us porto aquesta pannacotta amb gerds. Unes postres molt cridaneres i, a la vegada, delicioses! Espero que us agradin.

Ingredients (4 persones)

350g de nata 

60g de sucre

La polpa d'una beina de vainilla

3 fulles de gelatina

150g de gerds

40g de sucre llustre

Com ho fem?

Posem la llet en una cassola juntament amb el sucre i la polpa de beina de vainilla. Mentrestant, posem les fulles de gelatina en remull, amb aigua freda. Amb l'ajuda d'una cullera anem mesclant la nata amb el sucre i la vainilla fins que bulli. Apaguem el foc, la colem i hi disolvem les fulles de gelatina ben escorregudes. 

Col·loquem la barreja en motlles per a flam, deixem refredar a temperatura ambient i guardem a la nevera.

Per fer la salsa de gerds, en triturem 100g juntament amb el sucre llustre, de manera que quedi un purè.

Quan anem a servir la pannacotta, passem els motlles de flam per sota l'aixeta amb aigua calenta perquè surtin més fàcilment. Els emplatem i hi aboquem una mica de salsa de gerds per sobre i els gerds que ens han sobrat per decorar.

Aquest és el llibre d'on he tret la recepta: Curso de cocina para sibaritas. Postres. És una espècie de manual amb les tècniques bàsiques per elaborar postres i inclou un bon grapat de receptes que deixaran els vostres convidats amb la boca ben oberta. Algunes d'elles no són senzilles, però amb les instruccions que dóna, només es tracta de poder-hi dedicar una bona estona i seguir pas a pas les indicacions. 

Bon profit!

Gastropitiüses

Avui us presento el projecte del qual us parlava fa uns dies. Es tracta d'una revista digital on hi publico diferents continguts sobre la cultura i la tradició gastronòmiques d’Eivissa i Formentera. Hi trobareu informació sobre productes de temporada, receptes senzilles, recomanacions de restaurants i productes. 

 

En aquesta entrada us deixo també el Facebook i el Twitter de la revista per si us en voleu fer seguidors. Així mateix, la revista compta amb un bloc com a mitjà de difusió.

 

Espero que us agradi aquest nou projecte que he iniciat amb molta il·lusió. Compto amb la vostra participació per seguir endavant.

 

Gràcies!

 

 

 

 

Pastís de pastanaga

El pastís de pastanaga va ser una de les primeres receptes que vaig publicar al bloc. N'he fet moltes vegades, però sempre he anat provant-ne de noves per trobar aquella que dius "és la perfecta". No és fàcil. Un sempre va tastant-ne de millors, però mentrestant, diria que em quedo amb aquesta. L'he trobat aquí i, la veritat, és que m'ha encantat. 

El pastís de pastanaga són unes postres que m'han agradat sempre moltíssim. Ideal per esmorzar amb un cafè o una tassa xocolata desfeta. Fa unes nits que vaig anar a sopar amb unes amigues i una d'elles en va demanar per postres. Quan el vaig veure em varen quedar uns ulls com a plats. Estava boníssim! No vaig poder aguantar-me i al dia següent ja estava provant aquesta nova recepta que us animo a preparar a casa. El pastís queda molt esponjós i gustós, així que anem per feina!
 

Ingredients

300g de pastanaga ratllada

200g de sucre
200g de farina

1/2 sobre de llevat de rebosteria

3 ous

100ml d'oli d'oliva suau

Un pessic de sal

Una mica de canyella en pols

Per a la cobertura

300g de formatge mascarpone

40g de mantega a temperatura ambient

50g de sucre llustre

Com ho fem?

En un bol, amb l'ajuda de l'amassadora o d'una batedora, mesclem l'oli i el sucre i anem batent. Hi afegim els ous, un per un, i seguim batent a velocitat lenta. Aquest procés durarà uns 4 minutets aproximadament perquè l'oli quedi ben emulsionat.

Passem la farina i el llevat per un sedàs i ho afegim a la barreja. Introduïm la resta d'ingredients i els incorporem bé a la massa.

Cobrim un motlle rodó amb paper de forn i hi aboquem la massa. Sacsegem el motlle perquè quedi ben repartida.

Enfornem uns 430-35 minuts a 170ºC aproximadament. Com ja sabeu, cada forn és un món, així que us recomano coure'l a foc lent perquè no se us cremi massa de baix i fer la prova de l'escuradents.

Un cop l'hàgim tret del forn, el deixem refredar i el desemmotllem.

En un bol, barregem la mantega a temperatura ambient, el mascarpone i el sucre. Podem ajudar-nos de l'amassadora o la batedora. Quan estiguin els ingredients ben mesclats, aboquem la barreja per sobre el pastís i la deixem ben escampada amb l'ajuda d'una espàtula.

Bon profit!

Frita de polp

Feia molts mesos que no passava per aquí, però després d'acabar la carrera vaig decidir que era moment d'agafar-me unes vacances de veritat, ja que feia molts anys que no en feia. Us he seguit a tots, he entrat a les vostres cuines i també us he trobat a faltar.

 

No he publicat res al bloc, però no m'he desentès del món de la gastronomia, i és que fa dies que treballo en un nou projecte que, si tot va segons espero, podré mostrar-vos ben aviat. Estic molt il·lusionada amb algunes novetats a la meva vida i tinc moltes ganes que vosaltres en pugueu formar part.

 

Així que, després d'aquests mesos de "descans", us deixo amb una nova recepta típica de les Balears i les Pitiüses: una frita de polp fet a la manera tradicional que espero que us agradi.

 





Ingredients  (per a 6 persones)

2kg de polp mitjancer

2 pebreres grans (una verda i una vermella)

4 cebes tendres (amb la fulla)

1kg de patata vermella

Unes fulles de llorer

1 got de vi blanc

Pebre

Oli

Sal

1 all (opcional, quan es fregeixen les patates)

Com ho fem?

 

Bullim el polp uns 45 minuts aproximadament o fins que estigui ben cuit. A continuació, fregim les patates tallades (igual que com si fossin per fer truita), juntament amb la pebrera a bocins. Reservam. Fregim, en una altra paella, la ceba tendra i, al cap de 2-3 minuts, hi introduïm el polp tallat en bocins petits. Salpebram, hi afegim el llorer i el got de vi a poc a poc perquè la frita vagi bevent. Ho deixam coure uns 5 minuts i hi ajuntem les patates i la pebrera perquè es barregin tots els gustos. Llest per servir.

 

Bon profit!



Arròs sec amb sépia i gambes

Ja feia dies que tenia ganes de penjar una recepta d'arròs. Fa un mes vaig fer una escapada de cap de setmana i vaig visitar Pals per primera vegada. Vaig quedar enamorada d'aquest lloc i no vaig poder-me estar de comprar un paquet d'arròs per provar de fer-lo a casa.

 

L'arròs sempre ha estat la meua assignatura pendent. Segur que molts de vosaltres coincidireu amb mi que és un producte al qual costa agafar-li el punt. De vegades ens queda amb cor, de vegades se'ns passa, no agafa prou el sabor... I un capítol a part mereixeria el tema de les varietats adequades per a cada plat.

 

Jo, simplement, volia mostrar-vos aquesta recepta sense gaires pretensions però que és ideal pels que us inicieu en el complicat món dels arrossos.

 

Una recomanació: per gaudir-lo com cal, envolteu-vos de família, amics i pareu taula a la terrassa, que arriba el bon temps!

Ingredients (5 persones)

-Brou de peix de roca, aprox, 1,5 litres
-Sépia a daus
-Arròs de gra rodó
-Gambes (2 per comensal)
-Safrà en bli
-Colorant alimentari

Per a la picada

-Una tomata madura
-Una nyora prèviament fregida
-Mitja pebrera verda
-Un manat de juvert
-2 grills d'all
-Oli i sal


Com ho fem?

En primer lloc, prepararem el brou de peix de roca. Simplement necessitarem un quilo de peix de roca i aigua. Hi podeu afegir verdura i fer-ne de més per congelar. Sempre va bé tenir-ne per preparar sopes, cremes i arrossos. Sofregim una mica el peix dins l'olla, hi aboquem l'aigua i deixem bullir a foc lent.

 

Per fer la picada, podem utilitzar un morter o una picadora elèctrica. Tallem tots els ingredients en bocins petits i els triturem. La reservem.

 

Per preparar l'arròs sec, en primer lloc, donarem una sofregida a les gambes, volta i volta, i les deixavarem per quan l'arròs estigui gairebé a punt. Sofregim la sépia i hi aboquem la picada. Deixem que cogui bé i hi aboquem l'arròs: una tasseta i mitja de cafè per comensal. El barregem bé amb la picada i deixem que sofregeixi un minutet perquè n'absorbeixi el sabor. A continuació, hi afegim el brou: dues tasses per cada tassa d'arròs. Deixem que cogui segons les instruccions de l'envàs. Cada arròs ha de menester un temps de cocció depenent de la varietat i el plat que preparem. Per sobre, hi posem uns blins de safrà i un pessic de colorant alimentari. Amb l'ajuda d'una cullera, l'escampem bé.

 

Quan l'arròs estigui gairebé a punt, hi col·loquem les gambes per sobre, apaguem el foc, tapem amb un drap i el deixem reposar un o dos minutets. El podem acompanyar amb una mica d'allioli casolà.

 

 

 

Bon profit!

Pastís de mascarpone, maduixes i festucs

Després de superar el virus estomacal d'un dia havia de fer-me un homenatge. I no he trobat millor manera de fer-ho que preparant un pastisset. En teoria encara no n'hauria de menjar i aquestes coses... Però què voleu que us digui? Com diu la meua àvia "si en tens gola, és que ja estàs bé". I jo, que sempre segueixo els consells de l'àvia, me n'he menjat un bon tall. I he reviscolat!

La recepta és senzillíssima i no necessita cocció. A més, si us agraden més les postres en got, que sempre queden molt elegants, podeu fer-ho. El muntatge és el mateix i queda igual de deliciós!

Ingredients

200 g de galetes integrals de civada
500 g de mascarpone
80 g de mantega
20 g de sucre llustre
300 g de maduixes
50 g de festucs torrats


Com ho fem?

Per fer aquest pastís necessitem un motlle desmuntable de mida mitjana.

Triturem les galetes amb una picadora i hi afegim la mantega fosa. Omplim el fons del motlle amb la barreja pitjant-la fins que quedi ben compacta.

Mesclem el mascarpone i el sucre llustre en un bol i l'aboquem damunt la galeta. Amb l'ajuda d'una espàtula el distribuïm bé perquè no quedin forats ni desnivells. Guardem a la nevera durant una hora.

Quan hagi reposat, desemmotllem amb molt de compte i hi col·loquem per sobre les maduixes tallades per la meitat i els festucs en bocins.

Podem ruixar-lo amb una mica de mel o xarop de maduixa.

Bon profit!

Amb aquesta recepta participo al concurs "Mossegades" d'Anar de tapes.

i a "Comando Cheescake" de la Rosquilla de tía Laura

Pastís de lemon curd i merenga

Demà començo de nou la rutina. Els nens i nenes de l'escola ja deuen estar amb les piles carregades esperant per donar-me guerra de la bona (cosa que, en el fons, m'encanta!).  S'han passat tan ràpid aquests dies ... Però ha estat fantàstic. He tingut temps de fer tot allò que m'agrada: passejar, fer esport, gaudir dels amics i també descansar un poquet...

 

Aquest darrer cap de setmana, aprofitant que tenia les energies renovades, m'he passat el dia a la cuina. Així que us deixo amb aquest pastís de lemon curd i merenga. Vaig tastar-ne una tartaleta fa més d'un any. Es va convertir en un dels meus dolços preferits i em vaig dir que algun dia el faria jo. No esperava ni de bon tros que tingués aquell sabor, però vaja, missió clomplida. Boníssim!

 

Proveu de fer-lo i ja em direu què us ha semblat el resultat.

 

 

 

 

 

Ingredients

 

Base (de "El monstruo de las galletas")

 

250 g de farina
175 g de mantega pomada
1 pessic de sal
1 ou

 

Lemon curd (variant de "Mi dulce tencación")

 

6 ous

430 g de sucre
200 g de mantega
300 ml de suc de llimó

60 g de Maizena

 

Merenga

 

4 clares

100 g de sucre

1 pessic de sal

 

 

Com ho fem?

 

Per fer la base, batem l'ou amb el sucre i posteriorment hi afegim la mantega pomada. Seguim batent fins que quedi ben integrat. Hi afegim la farina i amassem fins que quedi una massa compacta. Quan estigui llesta l'embolicam amb paper transparent i la reservem a la nevera durant almenys mitja hora.

 

Escalfem el forn a 180º. Estirem la massa amb un corró fins que quedi ben fina i la col·loqueam dins un motlle prèviament untat amb oli d'oliva. Li fem uns forats amb una forquilla. Cobrim amb paper d'alumini i hi posem pes a sobre (uns cigrons o unes mongetes van bé). Enfornem durant 30-35 minuts. Deixam refredar.

 

Per fer el lemon curd barrejarem, amb l'ajuda d'unes varilles, tots els ingredients menys la Maizena. Ho escalfarem al bany maria, a foc lent remenant amb una cullera constantment perquè no s'enganxi al bol. Quan estigui ben calenta, hi afegirem molt a poc a poc la Maizena i seguirem remenant fins que tingui consistència de crema. Quan refredi espessarà una mica més. Reservem. Si quan farciu el pastís, us sobra crema, podeu fer-ne conserva i aguanta perfectament com si fos una confitura. És ideal per untar amb brioixeria o per fer altres postres.

 

Finalment, batrem les clares amb un pessic de sal i quan comencin a adquirir consistència hi afegim el sucre molt lentament. Han de tenir una textura forta.

 

Per muntar el pastís hem de farcir la base amb la crema de llimó i, a sobre, posar-hi la merenga. Finalment, el podem gratinar una mica perquè es dauri la merenga o bé, fer-ho amb un bufador per donar-li un toc de color. Reservar a la nevera i servir fred.

 

Bon profit!

 

 

 

Cruixent de tofu marinat amb salsa de soja

Després de molts de dies sense passar per aquí, torno amb una recepta una mica diferent. Sé que molts de vosaltres quan llegiu la paraula "tofu" us farà una mandra impressionant llegir o provar de fer aquest plat. En part, ho entenc. Però doneu-li una oportunitat perquè us sorprendrà.

 

Hi ha mil maneres diferents de cuinar-lo i sí, és saborós! Si el cuinem de formes variades i el sabem combinar amb els aliments adequats resulta una font de proteïna molt més saludable que la de la carn. Així que us animo a tastar aquest cruixent de tofu marinat. Estic segura que canviarà el vostre parer.

 

Ingredients

250 g de tofu
1/2 ceba
100 g d'arròs inflat (Rice Crispies)
50 g de mescla de llavors
1 grill d'all
1 ou batut
50 ml de salsa de soja
El suc de mitja llimona
2 cullerades del mel
1/2 culleradeta de pebrera vermella

1/2 culleradeta de sal

 

Com ho fem?

 

Marinar el tofu

 

Treiem el tofu de l'envoltori i l'escorrem. Podem fer-ho prement-lo amb les dues mans o posant-hi un pes a sobre i deixant que surti l'aigua. El tallem en llesques i el reservem.

 

Per fer el marinat, tallem la ceba i l'all en bocinets petits i els barregem amb la soja, el suc de mitja llimona, la mel, la pebrera vermella i la sal. Aclarim la mescla amb un raget d'aigua. Hi introduïm el tofu i reservem a la nevera en un túper o en un plat tapat amb paper film durant almenys una hora. Hem de mirar que quedin les llesques de tofu ben cobertes amb el marinat.

 

L'arrebossat

 

En una picadora, triturem l'arròs inflat i hi afegim les llavors. Passem les llesques de tofu (reservem el marinat) per l'ou i per l'arrebosat i l'introduïm en un motlle apte per a forn. Ho enfornem durant 15-20 minuts a 170º.

 

La salsa

 

Passem la salsa del marinat per la picadora i la portem a ebullició a foc molt lent. Reservem.

 

Podem fer-la servir per mullar-hi el tofu arrebossat o bé per a l'arròs de l'acompanyament. Lliga molt bé amb arròs basmati i amb verdures lleugerament saltejades o bullides.

Bon profit!

Massa de pizza integral

A casa ens agrada molt això de sopar pizzes entre setmana. El problema és que, per falta de temps, acabàvem sucumbint a les masses de pizza "prefabricades" de les grans superfícies. Aquestes innocents bases per fer pizza estan carregades de porqueries diverses: colorants, conservants, transgènics i mil coses més que no vull ni pensar. Per això, a casa, ja fa temps que preparem la nostra massa de pizza casolana. I és que és molt fàcil de fer i conservar. El truc està en fer-ne més quantitat per poder-la congelar i tenir-la preparada per gaudir-ne qualsevol dia. Només l'hem de descongelar, estirar i farcir d'allò que més ens agradi. 

La massa que us presento avui està feta amb blat xeixa, que tornen a cultivar alguns productors d'Eivissa per recuperar les varietats autòctones que s'havien perdut amb l'abandonament de l'agricultura tradicional a l'illa. Nosaltres la comprem a un amic, en Tòfol, que té una finca ecològica: no utilitza cap tipus de pesticida i fa servir les tècniques de sembra i recollida típiques de les Pitiüses. A més, manté a ratlla les males herbes amb un exèrcit de cabres i amb unes gallines que mengen el gra que no s'aprofita. Per cert, els millors ous pagesos que he tastat són els de les gallines d'en Tòfol (mereixen un capítol a part, així que el deixo a "pendents" i aprofito per explicar-vos com funciona això del codi imprès en l'esclova). Que després diguin que l'agricultura ecològica no és productiva...

La farina de blat xeixa és ideal per elaborar pans i masses. Com és integral conté una gran quantitat de fibra, molt beneficiosa per al trànsit intestinal i amb propietats anticancerígenes. Així mateix, els aliments integrals ens produeixen una major sensació de sacietat i ens ajuden a portar una alimentació més equilibrada.

Us deixo amb la recepta i espero veure ben aviat les vostres pizzes casolanes!

Ingredients (tres pizzes mitjanes)

500gr de farina integral de blat xeixa (ecològica)

240ml d'aigua tèbia

25gr de llevat fresc

2 cullerades d'oli d'oliva verge

1 pessic de sal

Com ho fem?

Si teniu robot amassadora, introduiu-hi els ingredients de manera que quedi en formà de volcà: amb l'oli, el llevat i la sal al mig, i incorporeu-hi una petita part d'aigua tèbia. Engegueu la màquina a una velocitat baixa i aneu-hi afegint aigua poc a poc fins que quedi una massa compacta. Treure del bol i amassar durant dos o tres minuts amb les mans, fent una bola.

Si opteu pel mètode tradicional, només heu d'agafar un bol i disposar els ingredients en forma de volcà. Aneu desfent el llevat amb les mans poc a poc i aneu afegint-hi aigua així com ho demani la barreja. Aneu amassant de fora cap endins, agafant la massa per les vores i aixafant-la al centre del bol. Feu una bola.

Deixem reposar la massa enfarinada dins el mateix bol i coberta amb paper transparent durant una hora. Si no l'anem a cuinar en el mateix moment, tallem la porció que desitgem i la guardem en un tupper o amb paper transparent dins el congelador. Només haurem de descongelar-la i estirar-la quan la necessitem.

Per fer la pizza només heu d'enfarinar la superfície de treball i anar-la estirant poc a poc amb les mans i, després, amb un corró perquè ens quedi més fina. Les masses fetes de farina integral són més difícils de manejar i es trenquen amb més facilitat. Només heu de ser delicats i tenir paciència. És interessant utilitzar un motlle de pizza com a base perquè no se'ns trenqui quan la manipulem. També podem fer servir un motlle quadrat o rectangular qualsevol. Un cop tenim la base estirada, només hem de posar-hi per sobre els ingredients que més ens agradin i fer la pizza al nostre gust. Enfornar-la durant uns 25 minuts (compte, cada forn és un món!). La treiem, la deixem refredar un minutet i a gaudir!

De què fem les pizzes a casa?

A casa tenim dos bàndols: el vegetarià i el carnívor. Així que fem una pizza per a cadascun i tots feliços.  Primer de tot, fem la salsa de tomata. Agafem una tomata gran madura de l'hort i la triturem amb la batedora. L'escampem per sobre la base i afegim els ingredients que volem:

Pizza 1: carbassó, albergínia, espàrrecs verds (collits d'aquesta tarda!) i formatge de cabra.

Pizza 2: rodanxes de ceba, bacó i formatge emmental.

Bon profit!

Bescuit de taronja

Feia massa dies que no passava per aquí. La veritat és que ho enyorava, però les classes, els treballs, els exàmens finals, etc., no em deixen temps per fer tot allò que m'agradaria. 

Avui que estic una mica més relaxada he aprofitat per estrenar el robot amassadora que em van regalar el padrí i la tieta aquest Nadal. No havia tingut encara ni temps per engegar-lo! Un desastre...

La meua mare, que estava tan emocionada com jo quan va veure el regal, també s'ha animat i m'ha ajudat a preparar aquesta coca de taronja. Un cop vist el resultat, em sembla que hauré d'amagar el robot perquè ens tornarem completament bojos. Ja han caigut també unes merengues per postres. Si no volem pesar 100 quilos d'aquí un mes, serà millor que me l'emporti cap a casa. Aquí perilla el nivell de sucre de tota la família...

Bé, us deixo amb la recepta. És del bloc Webos Fritos. Com ja sabeu, en sóc una gran fan i totes les seues receptes són garantia d'èxit. A veure què us sembla!

Ingredients

1 ou i tres rovells

1 taronja gran

220g de sucre

220g de farina

90ml d'oli d'oliva

1 iogurt natural

1/2 sobre de llevat

Un pessic de sal

Com ho fem?

Escalfem el forn a 180º.

Pelem la taronja intentant no deixar-hi cap trosset de pell blanca. La fem a trossets i la triturem amb la batedora. En un bol gran aboquem la taronja triturada, el sucre, els ous i un pessic de sal i batem amb les varilles durant uns 3 minuts. A continuació hi afegim l'oli i el iogurt i batem uns minuts més. Finalment, incorporem la farina i el llevat i batem lentament per incorporar els ingredients.

Untem un motlle de plum cake amb oli d'oliva, espolvoregem amb sucre i hi aboquem la barreja. Enfornem durant uns 30 minuts (en un forn de gas).

Quan estigui llest, el deixem refredar per poder-lo desemmotllar correctament. 

Bon profit!

Vol-au-vent: de salmó i de bolets

Ha arribat el dia. Avui és la darrera Recepta del 15. Com ja sabeu, els nois d'"Els Fogons de la Bordeta" i jo hem decidit prendre'ns un descans. Esperem recuperar energies ben aviat i poder engegar de nou el repte. 

Hem de donar-vos les gràcies a tots els que heu fet possible que aquests dos anys de la Recepta del 15 hagin estat un èxit. Mai hauríem pogut imaginar que tanta gent s'animés a participar-hi. Gràcies de tot cor perquè sense vosaltres aquest somni mai s'hauria fet realitat. Sou fantàstics.

Com ja sabeu, amb aquest darrer repte, us volíem animar a preparar aperitius nadalencs. La meua proposta és un clàssic de les festes: uns vol-au-vent. Són senzills de preparar i fàcils de degustar. Espero que us agradin i que estigueu ben engrescats per tastar totes les propostes que recollirem aquest desembre. 

Aprofito també per recordar-vos que Xocolata Desfeta està de sorteig. Només heu de clicar aquí i seguir les instruccions. Així mateix, també us desitjo unes Bones Festes!

Ingredients (16 vol-au-vent)

-Un paquet de salmó

-Un pot de bolets (mesclats)

-Una terrina de formatgé cremós

-2 ous

-Sal

-Pebre

Com ho fem?

Vol-au-vent de bolets

En una paella, sofregim els bolets amb una mica de sal i pebre. Quan estiguin cuits, baixem el foc al mínim,  rompem un ou i  el barregem ràpidament amb els bolets. Afegim una cullerada gran de formatge cremós i l'integrem a la barreja. Farcim els vol-au-vent i enfornem durant uns 10-15 minuts a temperatura baixa.

Vol-au-vent de salmó

En un bol, afegim el salmó a tires (en reservem una tireta per decorar). Hi afegim dues cullerades grans de formatge cremós i un ou. Ho ben batem fins que quedi una mescla homogènia. Farcim els vol-au-vent i enfornem durant uns 10-15 minuts a temperatura baixa. Quan anem a servir-los, posar una tireta de salmó a sobre per decorar.

Recomanacions: els vol-au-vent no s'han d'obrir de la capsa fins el moment abans de farcir-los perquè tornen tous de seguida amb l'aire. Per això és recomanable que, mentre els preparem, estem en un lloc on no hi hagi excessiva corrent. Així mateix, els vol-au-vent, un cop farcits, es fan molls. El que fem a casa és deixar el farcit preparat i guardar-lo a la nevera. Just abans de començar l'àpat és quan els farcim i els enfornem. S'han de menjar calentons perquè la pasta de full quedi cruixent.

Bon profit!

Sorteig de Nadal!

ATENCIÓ: Per participar heu d'anar aquí

La recepta del 15 de desembre (darrer repte)

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest desembre, La recepta del 15, compleix dos anys. La veritat és que quan vàrem posar en marxa la idea no ens hauríem pogut imaginar mai que tingués l'acollida i l'èxit que ha tingut. Però com totes les coses bones a la vida, això havia d'acabar en algun moment!

Els nois de Els Fogons de la Bordeta i jo hem decidit que és hora de prendre'ns un descans. Almenys durant una llarga temporada, i és que entre la feina i els estudis és fa molt complicat poder dedicar el temps necessari a La Recepta del 15. Això sí, potser després d'aquest llarg descans, ens tornem a trobar, oi?

Us volem donar les gràcies per la vostra companyia i fidelitat al llarg d'aquests dos anys. Ens ho hem passat d'allò més bé passejant pels vostres blocs i gaudint de les vostres propostes. Sense vosaltres, això no hauria estat possible. Gràcies de tot cor.

Hem pensat, però, que la millor manera d'acabar l'any és amb un bon tiberi. I com que queden quatre dies per Nadal, què us sembla la idea de preparar alguns aperitius nadalencs? Estem segurs que molts de vosaltres ja esteu pensant en els menús de festes, així que ens donarem un cop de mà entre tots perquè aquest Nadal sigui inoblidable.

Com ja sabeu, per participar només heu de deixar l'enllaç de la proposta en aquest bloc el dia 15. Si no us va bé aquest dia, podeu fer-ho abans o després. Així mateix, si no teniu bloc però us ve de gust participar, envieu la vostra proposta amb una foto a xocolatadesfetacuina@gmail.com i nosaltres ens encarregarem d'afegir-la a l'índex final.

Fins aviat!

Quiche de bolets

Sembla que enguany hem tingut una mica més de sort amb els bolets. No sé si vosaltres ja heu sortit a "caçar-ne", però a casa ja hem pogut omplir un cistelló amb un bon grapat de pebrassos. Estem ansiosos  esperant que la pluja d'aquests dies doni els seus fruits! La temporada pinta bé, així que amb el recull de "La recepta del 15" d'aquest mes tendrem propostes per avorrir. Les haurem de tastar totes, no? Jo us deixo amb una recepta ben senzilla: una quiche de bolets. Espero que us agradi.

Aquesta sóc jo, amb els pebrassos de dissabte :-)

Recordeu que per participar només cal deixar l'enllaç de la vostra proposta en aquest bloc. Si no teniu bloc però us ve de gust participar-hi, envieu la vostra recepta amb una fotografia a xocolatadesfetacuina@gmail.com i nosaltres ens encarregarem d'afegir-la a l'índex final. Gràcies!

Ingredients

-1 paquet de massa brisa

-200ml de nata per cuinar

-3 ous pagesos

-250g de bolets (mesclats o de la classe que més us agradi)

-Sal

-Pebre

Com ho fem?

Escalfem el forn a uns 180º. Sogrefim els bolets amb una mica de sal i pebre. Mentrestant, amb unes varilles, barregem els ous i la nata. Quan tinguem els bolets sofregits, els afegim a la mescla.

Untem un motlle amb mantega, estirem la massa i farcim amb la mescla de bolets. Enfornem i deixam coure durant uns 25 minuts aproximadament. Per saber si està llest, punxeu amb un escuradents.

Deixem refredar 10 minuts i desemmotllem. Servim la quiche tèbia. Podem acompanyar amb una amanida variada.

La recepta del 15 de novembre

Ha arribat la pluja. De fred, encara no en fa gaire, però ens conformem amb aquestes gotes que, de ben segur, ens portaran alguna alegria. I és que la proposta d'aquest mes és un ingredient que creix amb l'humitat i la frescoreta...

Abans, però, us volem agrair de nou la vostra participació en el passat repte, on l'ingredient escollit era la carbassa. Sens dubte tenim un recull sensacional de receptes que ens animaran a entrar a la cuina aquesta tardor. Si les voleu veure, només heu de fer un cop d'ull a l'índex que trobareu a la barra lateral dreta d'aquesta pàgina.

Què us semblaria cuinar amb bolets per al proper repte de "La recepta del 15"? L'any passat ens venia de gust fer-vos aquesta proposta, però no va ser un bon inici de temporada i vàrem pensar que ja tendríem ocasió de presentar-vos aquest ingredient en un altre moment. Així que esperem que estigueu ben ensgrescats perquè nosaltres estem molt emocionats aquest mes!

Ja sabeu que per participar a La recepta del 15 només heu de deixar l'enllaç de la vostra proposta en aquest bloc. I si no teniu bloc, però us ve de gust participar-hi, envieu-nos una recepta amb una fotografia a xocolatadesfetacuina@gmail.com i nosaltres ens encarregarem d'afegir-la a l'índex final. Si teniu qualsevol dubte, a l'apartat "La recepta del 15" d'aquesta pàgina, trobareu tota la informació sobre el repte.

Ens veiem ben aviat!